Tota migració comença de la mateixa manera: amb el cos arribant abans que el jo.
He viscut a Mèxic, els Estats Units, el Canadà, Alemanya i Espanya. Des dels nou anys, el moviment ha format part de mi: al principi sense ser una elecció meva, després per decisió pròpia, i ara, senzillament, com una part del que soc. El que he après després de travessar ciutats i països durant tres dècades és que, sota les diferències més superficials — la llengua, el menjar, el ritme, la llum — hi ha patrons visuals recurrents. Regles escrites amb color i geometria. Una gramàtica de pertinença que cap frontera no pot esborrar mai del tot.
Crossed Cultures és un conjunt d'obres basat en la fotografia de paisatge i el disseny de patrons. Cada peça comença amb imatges panoràmiques de les ciutats que m'han format: els seus espais emblemàtics, la seva atmosfera particular i la manera com la seva geometria es desplega sota la llum. D'aquestes imatges, n'extrec formes i les disposo en sistemes òptics — colors i formes superposats que creen il·lusions, oscil·lant entre l'aparença d'un lloc i l'experiència d'haver-lo habitat.
El llenguatge compositiu s'inspira en la tradició del tòtem — concretament en les estructures emblemàtiques de les cultures indígenes de les Amèriques, on les formes tallades s'apilen i s'entrellacen per explicar la història d'un llinatge, d'un territori, d'un poble. Treballo amb aquesta gramàtica visual no pas per apropiar-me-la, sinó perquè parla precisament del que tracta aquest projecte: l'acumulació vertical de trobades. Cada ciutat on he viscut m'ha donat un clan: persones sense les quals hauria estat impossible sobreviure a un nou codi de normes i maneres de viure. Els tòtems que construeixo són emblemes d'aquestes persones. Són retrats sense rostre. El testimoni de vides que, amb el temps, han acabat formant part de la meva.
Aquest també és un projecte sobre semiòtica: sobre aprendre a llegir els signes visuals que s'amaguen en els entorns construïts i naturals de cada lloc on he viscut, i descobrir que aquests signes ressonen a través de les cultures de maneres que qüestionen les nocions simplistes de pertinença i d'estrangeria.
Crossed Cultures és la suma de totes aquestes lectures. I és també un homenatge a cada migrant que ha obert camí, ha erigit un senyal i ha deixat una part de si mateix a les ciutats que els van acollir.
«He perdut el compte de les vegades que he tornat a aquesta ciutat, però ha estat més vegades que a la ciutat on vaig néixer.» — Jd